A LA FIRA, REDESCOBRIM COCENTAINA

Bona Fira passada aquesta 672 edició que ha sigut de rècord i molt especial. De rècord perquè han passat ni més ni menys que 557.922 persones durant els quatre dies i molt especial gràcies al reconeixement obtingut dies abans de començar com a “Bé d’Interès Cultural Immaterial (BIC).

Els socarrats gaudim moltíssim de la nostra Fira, d’aquest espai de sensacions que és la Fira de fires i devanits de veure els carrers plens de visitants vinguts de tot arreu.
Però és ara quan els contestans i contestanes redescobrim Cocentaina i més concretament el nostre centre històric, convertit en “peatonal” per aquest esdeveniment i ple de vida, passegem per carrers que normalment no passem (a menys que visques allí), gaudim d’ell i contemplem la bellesa d’un dels conjunts històrics millor conservats de tota la Comunitat Valenciana. I perquè durant la resta de l’any no ho fem? 

Primer perquè no és una zona comercial encara que hi ha algun comerç sobretot per la zona del carrer Major.

Segon perquè no és “peatonal” i no convida al passeig a causa de les estretes voreres i a la circulació de vehicles que t’obliga a pujar a la reduïda vorera quan passa un vehicle.

Portem molts anys sentint allò de “s’ha de revitalitzar el centre històric” però hui en dia, està mort i cada dia que passa, pitjor.

És una llàstima que places tan boniques com la del Mercat, El Pla, Plaça la Vila… s’utilitzen com a pàrquings i no per al gaudir dels veïns i visitants. I és que ací sí podríem dir “todo tiempo pasado fue mejor” referent a l’estat actual respecte al d’abans que de segur que molts de vostès hauran pogut veure en fotografies antigues d’aquests espais lliures de vehicles i amb vegetació.

Si vols contemplar les boniques façanes del carrer Major, has d’anar alternant pujar i baixar de vorera amb alçar el cap. I ni comentar ja que hi han zones que s’assemblen més a un formatge Gruyère que a una illa de cases. Sols cal pegar una volteta per adonar-se que cada vegada hi ha més habitatges desocupats, abandonats en estat ruïnós, solars sense edificar (molts d’ells plens de brutícia) i carrers urbanitzats amb l’empedrat rogenc, d’asfalt gris i d’altres que esperen el seu torn.

Tot el que s’està fent fins ara està bé (millores en l’enllumenat, reurbanització de carrers, subvencions per rehabilitar, incentius per obrir comerç) però pense que s’ha d’anar més enllà.

Més enllà perquè el nostre centre històric és l’origen de Cocentaina i la nostra carta de presentació cap als que ens visiten i és la zona que més “mimada” i cuidada hauria de ser (sense deixar de banda els altres barris).

I és que tota intervenció per a millorar aquesta zona s’ha de veure com a una inversió a llarg termini i no com a una despesa.

L’ideal haguera sigut -quan van tombar l’antic mercat d’abasts- la construcció d’un pàrquing subterrani (per crear zones d’aparcament als veïns i visitants) i així restringir l’accés dels vehicles al centre històric als no residents. D’aquesta manera s’haguera urbanitzat la plaça amb un disseny concorde amb l’entorn del Palau i ja de pas (com a colofó) amb una coberta  de disseny per resguardar el mercat tradicional de Dijous -o altres esdeveniments- de les inclemències del temps.

S’imaginen vostès el Raval i la Vila amb aqueixa màgia que tenen a la Fira durant la resta de l’any? Està clar que mai podrà ser igual però si podria ser un espai lliure de vehicles on poder passejar tranquil·lament, comprar i menjar.

Tenim la sort de tindre dos barris del centre històric ben diferenciats i amb estils totalment diferents, uns escenaris funcionals i naturals on els negocis cobren cert protagonisme.

El Raval per la seva fisonomia destacaria amb teteries, restaurants de menjar àrab, vegetarià, botigues i tallers d’artesans a l’estil del carrer Calderería Nueva de Granada.

La Vila seria el barri del comerç tradicional, galeries d’exposicions, cafès, bars i restaurants com per exemple hi ha a Altea.

És la forma de tindre un centre històric viu i agradable a més d’atractiu per al turisme, un lloc comercial i d’atracció per a nous veïns i així lluitar contra el despoblament i la degradació.

Nosaltres encara som a temps -altres poblacions no poden dir el mateix-, sols un treball conjunt de l’àmbit privat amb l’administració pública podrà fer canviar la situació actual.

I així quan arribe la Fira de Tots Sants, mai més redescobrirem Cocentaina, sols serà una tornada a l’origen de les nostres tradicions.

Socarrats de Cocentaina

Cocentaina, a diumenge 25 de novembre de 2018